I ja van 30 anys de recerca al jaciment arqueològic de la Draga

13
febrer

Ara fa 7.000 anys, un grup de persones habitava a la vora de l’estany de Banyoles. Eren agricultors i ramaders, i ocupaven un seguit de cabanes de fusta en una petita península que hi ha al marge oriental de l’estany. El nivell de l’estany era llavors un parell de metres més baix que el d’ara, i al voltant de les cabanes hi havia graners, fogars comunitaris, fosses de residus i una palissada de 18 metres.

De tot plegat en fa 7.000 anys. Dos milions i mig de dies. Sembla que ben poca cosa n’hagi d’haver quedat. Però les restes d’aquest poblat s’han conservat extraordinàriament bé. De fet, aquest mes de gener s’ha presentat el catàleg dels 30 anys d’excavacions on 38 autors exposen els resultats de la recerca al jaciment de la Draga.

Els arqueòlegs van estudiar l’estructura de les cabanes enfonsades i van veure que la fusta (fusta de roure) estava gairebé intacte. De fet s’hi han trobat teulades, bigues, terres i molts altres elements i utensilis de la seva vida quotidiana. Això fa que el de la Draga sigui un jaciment singular. De fet és l’únic jaciment lacustre de la península ibèrica, i el més antic d’Europa de l’època neolítica. Per excavar-lo s’han hagut de fer servir tècniques subaquàtiques.

El bon estat de conservació de la fusta es deu a que bona part del jaciment ha estat situat tots aquests anys sota el nivell freàtic, en remull, en condicions de manca d’oxigen. A banda de les restes de les cases s’hi ha trobat arcs, fletxes, cistells, vasos de fusta, cordes, espàtules, mànecs d’aixa, falç senceres amb el mànec de fusta… Moltes d’aquestes peces són al Museu Arqueològic de Banyoles. També hi ha milers de restes de llavors. Tot plegat és molt poc freqüent, i proporciona als investigadors una munió de pistes per saber com vivien els nostres rebesavis 5.000 anys abans de Crist.

Sabem, per exemple, que la gent s’alimentava de cereals com el blat i l’ordi (amb que feien farina) i de lleguminoses (pèsols, llenties, faves…) que obtenien mitjançant l’agricultura. També pescaven peixos i caçaven ànecs de l’estany. I la ramaderia els proveïa de bous, ovelles, cabres i porcs. La cacera i la recol·lecció de plantes acabava d’arrodonir-ne l’alimentació.

 

 

El Parc Neolític de la Draga

I per que tothom pugui entendre com hi vivien els grups humans fa unes 280 generacions s’ha creat el Parc Neolític de la Draga, ubicat al mateix lloc on hi havia el poblat lacustre però en una zona lliure de restes arqueològiques. Al Parc hi trobem la reconstrucció de dues cabanes i d’un graner. Aixecades fa uns anys, han estat fetes amb les mateixos materials i tècniques de l’època, i tenen el mateix aspecte. Decorades amb atrezzo de l’època, amb reproduccions molt fidels dels elements i utensilis, el visitant se sent transportat a una època llunyana que, en molts aspectes, és el bressol de la nostre cultura.

De juny a octubre, tots els dissabtes i diumenges es fan visites guiades per a gaudir-ne, i els primers diumenges de mes es fan visites seguides d’una demostració d’activitats neolítiques. Així tothom pot veure com es feia una eina, com s’empraven les fletxes, com es fabricaven els cistells…. Tanmateix, però, els grups poden concertar visites específiques.

Mentrestant, les excavacions dels científics continuen. Hores d’ara només s’ha excavat una petita part del jaciment, que és la feina feta als darrers 22 anys. Hi treballa un equip de recerca transversal on hi ha la Universitat Autònoma de Barcelona, el Consell Superior d’Investigacions Científiques, el Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles i el Museu d’Arqueologia de Catalunya.

Avís legal / condicions d'ús