Experiments en família!

11
maig
Park in Rome. Vector

Us apassiona la ciència? Porteu un Albert Einstein o una Marie Curie a dins? Amb la col·laboració del portal Recerca en Acció us proposem un conjunt de cinc experiments perquè visqueu la ciència en primera persona.

(AVÍS! Recordeu que sempre heu de fer aquests experiments amb la supervisió d’un adult)

 

Experiment 1: Llet màgica per fer obres d’art!

Voleu dibuixar a sobre de la llet? Amb aquest experiment sobre la tensió superficial descobrireu una nova forma de fer art amb ciència.

L’experiment que proposa la investigadora Lídia Ochoa en el següent vídeo es basa en la tensió superficial que tenen tots els líquids. Però què passa si trenquem aquesta tensió superficial, per exemple, amb una substància “màgica” com podria ser el sabó?

Amb uns colorants alimentaris molt senzills de trobar a les botigues, una mica de sabó i llet, veuràs com la disminució de la tensió superficial produeix una reacció ben acolorida.

La tensió superficial és una propietat de l’aigua que fa que la capa de la superfície es comporti com una “pell” ja que les seves molècules s’atrauen entre elles i exerceixen una tensió. Aquesta tensió, per exemple, facilita que hi hagi insectes com el sabater, que es poden desplaçar per la superfície de l’aigua sense enfonsar-se.

Si voleu conèixer exactament per què el sabó pot provocar aquesta reacció, no us perdeu l’article Llet, colorants i líquid màgic.

 

Experiment 2: Depurem aigua amb un filtre natural!

Com potabilitzar aigua per al consum humà amb elements que ens proporciona la mateixa natura més una mica de química!

En qualsevol sortida a la muntanya és imprescindible portar aigua potable però si aquesta s’acaba hi ha remeis ben fàcils per a depurar i potabilitzar l’aigua dels rius i fonts de la zona. En Pep Anton Vieta, llicenciat en química i col·laborador del Departament de Química de la UdG, ens ho demostra en el següent vídeo.

El resultat és espectacular ja que l’aigua no sols queda completament neta d’impureses sinó que, a més, és totalment apta per al consum humà. En el següent text trobareu l’explicació completa sobre com fer l’activitat.

A partir d’ara, quan hàgiu de beure aigua de la que no teniu la certesa que sigui potable, ja sabreu què heu de fer per a potabilitzar-la!

 

Experiment 3: Simulem una esllavissada (i fem castells de sorra)!

Tot jugant a construir castells de sorra aprendrem sobre els factors i processos que influeixen en l’estabilitat o inestabilitat del terreny.

Saps per què es produeixen esllavissaments de terres o despreniments en alguns talussos de les carreteres? I per què aquests fenòmens són més comuns després de pluges intenses? En David Brusi, professor i investigador del Departament de Ciències Ambientals de la UdG, ens ho explica en el següent vídeo tot jugant a fer castells de sorra.

Si us heu quedat amb ganes de saber més podeu consultar el document Esllavissades: jugant a fer castells de sorra, en el qual en David explica detalladament la realització dels tres experiments que es mostren en el vídeo i explica el perquè científic de tot plegat.

 

Experiment 4: Llum i colors

Experimentem la capacitat de diversos colors d’absorbir o reflectir la llum del Sol (Premi X(p)rimenta dins l’apartat Primària)

Aquest és un experiment senzill i vistós, per al qual només ens cal:

- Globus de colors diversos (blau, verd, vermell…) i globus de color blanc.

– Lupes

– Un dia assolellat (si pot ser, millor evitar fer-lo a l’hivern)

La suposició inicial de l’experiment és que podem rebentar els globus per escalfament, tot concentrant-hi la llum del Sol amb l’ajuda d’una lupa. Ara bé, es rebentaran tots els globus, tinguin el color que tinguin?

Inflem els globus, enfoquem el Sol amb les lupes i comprovem què passa.

Com podem veure en el vídeo, tots els globus exploten… tret del globus blanc.  De fet, no cal esperar gaire estona perquè explotin els globus de colors. En canvi el globus blanc no arriba a explotar,  tot i que hom hi dedica força estona.

Per què passa això?

Els globus de colors reflecteixen els feixos de llum del seu color, però n’absorbeixen els altres. Si un globus és verd, per exemple, vol dir que reflecteix la llum verda alhora que absorbeix la llum blava, vermella…. Aquesta llum absorbida, que no deixa de ser una forma d’energia, fa que la temperatura de la superfície del globus augmenti, fins a trencar-se i rebentar el globus en el punt on incideix la radiació solar.

El globus blanc no ha rebentat perquè reflecteix tota la llum i per tant gairebé no s’escalfa. I per això no explota. Això és una manera indirecta d’evidenciar que el blanc és la suma de tots els colors. El globus negre absorbeix tota la radiació, i és el que primer s’escalfa i es trenca.

Ara sabem perquè als llocs calorosos pinten les cases de color blanc.

També perquè portem colors foscos al hivern i color blanc o clar a l’estiu. Tot plegat ajuda a entendre per què quan anem a la neu cal portar ulleres de sol i posar-nos protecció solar.

 

Experiment 5: Experimentem amb la refracció de la llum

En el vídeo podeu veure com en Jordi Mazón, professor de la Universitat Politècnica de Catalunya, fa un experiment per a la cadena de televisió BTV sobre la refracció de la llum.

Quan es posa aigua en un cossi, i la moneda sembla ocupar un lloc on, de fet, no hi és, a causa del canvi de direcció provocat per la reflexió. És el mateix principi que explica els miratges del desert o de les carreteres asfaltades i calentes, a causa de capes d’aire de diferents temperatures.

 

Podeu trobar molts més experiments al portal Recerca en Acció!

Avís legal / condicions d'ús