Els jocs a l’antiguitat: com es divertien els nostres avantpassats

05
gener
Jocs a l'antiguitat

Queden poques hores perquè ses majestats els Reis Mags d’Orient arribin a les cases de milions de nens i nenes d’arreu del món. Demà serà dia de jocs i joguines, però sabeu com es distreien els nostres avantpassats? Us descobrim alguns dels jocs més populars a diferents èpoques de la història perquè jugueu com es feia fa milers d’anys!

Les tabes, els daus més primitius

Un dels jocs més antics que es coneixen són les tabes, uns petits ossos –normalment agafats de la part posterior de les potes de diferents animals com cabres o ovelles- que s’utilitzaven com a daus per a diferents jocs i que, inclús a la prehistòria,  els més petits ja els feien servir com a bales. Més tard, a l’antiga Grècia i Roma es van començar a utilitzar com a daus per diferents jocs d’atzar.

Jocs antiguitat tabasRepresentació de joves romans jugant a les tabes. Font: Flickr

I parlant d’ossos, recordeu que encara podeu visitar l’esquelet a mida real de l’Spinosaurus a l’exposició temporal del Museu Blau.

Jocs de taula pel més enllà

Els egipcis eren uns grans amants dels jocs de taula com demostren moltes restes que s’han trobat a diferents zones del país. Alguns del més coneguts són el Senet i el Joc Reial de Ur, dos dels jocs de taula més antics que es coneixen. Mentre que el Senet simbolitzava la lluita entre el bé i el mal, el funcionament del Joc Reial es basava en el llançament de daus de diferents tipus.

Jocs antiguitat senetFont: Wikicommons

Fixeu-vos si els hi agradaven els jocs, que la majoria d’ells se’ls portaven a la tomba perquè creien que així no s’avorririen mai quan arribessin al més enllà!

Go, el joc dels savis a la Xina

El  Wei-ch’i  o Go és un joc de fa aproximadament 4.000 anys que va arribar a tenir molts seguidors a la Xina. Els experts eren molt ben considerats per la societat i, inclús, rebien un títol de Shing (savi).  Un joc de guerra tan complicat i estratègic que, fins i tot, era una assignatura obligatòria a les escoles xineses fins al segle XVII. Us imagineu una classe dedicada exclusivament al Monopoli?

Els escacs, de l’Índia a Europa i als programes informàtics

Els escacs provenen d’un altre joc molt similar anomenat Chaturanga- paraula que designa les 4 parts de l’exèrcit indi; carros, elefants, cavalleria i infanteria- i del qual es té coneixement en alguns escrits del segle VI a l’Índia. Quan els àrabs van conquerir Pèrsia, van començar a practicar aquest joc  i el van exportar a Àfrica i Europa al segle X, on ràpidament es va popularitzar.

Jocs antiguitat escacsKasparov a una partida a l’any 2005. Font: Wikicommons

Al segle XIX es comencen a organitzar els primers tornejos internacionals i els escacs es converteixen en tota una disciplina de culte. Als anys 50 es creen els primers programes informàtics per crear partides entre ordinadors i escaquistes, però no és fins a l’any 1996 quan un ordinador anomenat Deep Blue guanya per primera vegada a un campió del món, en aquest cas al rus Garry Kasparov. Això sí, Kasparov va guanyar a l’ordinador 5 vegades i en va empatar dues!

Ara els escacs encara són un joc molt comú que, fins i tot, es planteja com a assignatura escolar obligatòria pels seus beneficis pedagògics. Seria la vostra assignatura preferida?

El joc més internacional: les figures de corda

Encara que no se sap  l’origen d’aquest joc amb seguretat, s’han trobat figures molt similars en cultures totalment  diferents i molt llunyanes entre si com són els esquimals de l’Àrtic, els maoris de Nova Zelanda o els indis natius americans. Com va dir l’antropòleg anglès Alfred Cort Haddon “pots viatjar arreu del món amb un somriure i una corda per fer figures”.

A més, moltes  tribus d’arreu del món encara són expertes en les figures de corda i per formar-les utilitzen les mans, però també la boca o, fins i tot, els dits dels peus! Mireu com ho fa aquest nen al parc Nacional de Matobo, Zimbabwe:

 

El Tangram, un joc accidentat

Segurament tots heu jugat al tangram alguna vegada, es tracta d’un joc xinès que consisteix a formar diferents figures a partir de 7 peces diferents. Encara que no se sap amb seguretat ni com ni quan es va inventar, una llegenda xinesa explica que es va crear arran d’un accident: un servent d’un famós emperador va caure i va trencar accidentalment un mosaic que portava a les mans. En intentar reconstruir-lo es va adonar que, malgrat que no podia tornar-li la forma original, sí que es podien construir moltes altres figures amb formes diferents.

Si us apassionen les llegendes i voleu conèixer una més propera, no us perdeu aquest cap de setmana  l’activitat ‘l’origen del Comte Arnau’, un repàs per la història d’aquest personatge del folklore català.

Molts d’aquests jocs s’han reciclat amb el temps i encara es poden trobar alguns, fins i tot, en la seva versió online. I si us ha agradat aquesta lliçó d’història, no deixeu de consultar la nostra agenda plena d’activitats per entendre millor no només el passat, sinó també el  present, i perquè no, el futur :)

 

Avís legal / condicions d'ús